Projecte expositiu "Diàlegs de Bosc" presentat pel grup Art-Tra.
Documents, imatges i vídeos en la presentació i exposició del projecte a l'espai Ronda Barcelona.
Documentació per la premsa:
Conscients de la problemàtica del canvi climàtic i de la pèrdua de boscos, el grup d’artistes Art-Tra han estat treballant sobre aquest tema al llarg de la pandèmia. Els boscos són els principals pulmons del nostre planeta, absorbeixen el CO2 i aporten la humitat suficient per a la formació de pluges equilibrades, que ens donen l’aigua dolça imprescindible per a la vida. Fruit d’aquest treball, els artistes d’Art-Tra presenten el dia 24 del mes de novembre, al Centre Ronda Barcelona, l’exposició “Diàlegs de bosc”, que coincideix en el temps amb la cimera del clima de Glasgow, amb el festival de cinema del medi ambient i natura SUNCINE, i amb l’estrena del documental “La vida secreta de los árboles” basada en el bestseller del mateix títol de Peter Wohlleden.
Una trentena d’obres acompanyades cadascuna per un text, que complementa el contingut científic, el missatge o el motiu que ha desenvolupat l’artista en fer l’obra, seran mostrades del 24 de novembre al 22 de desembre.
El grup Art-Tra està format per deu artistes plasticovisuals de tendències diferents que, al marge del seu treball artístic individual, es troben per elaborar projectes expositius en grup amb una clara intenció social, reivindicativa i actual: Neus Aller - Bruix.net - Jordi Cerdà - Elvira Fustero - Martí Rom - Marta Montcada - Adelaida Murillo - Josep Pérez González - Esther Porta - Laura Roca
Hi acompanyem el cartell i text de Teresa Costa-Gramunt d’introducció de l’exposició.
“Diàlegs de bosc”. Exposició
del grup d’artistes plàsticovisuals “Art-Tra Barcelona”
Els arbres, el bosc
Una munió d’arbres poblen el bosc. L’arbre és un símbol actiu, una figura alçada, una imatge del tàlem entre el cel i la terra. Una munió d’arbres poblen el bosc: columnes vegetals que conformen una catedral amb llums de clorofil·la que s’irisen en cada raig de sol. Quan l’arbre s’assimila a una figura humana el bosc esdevé una imatge del món. Una força interior que prové de la terra, de les seves aigües i del seu foc, manté els arbres alçats, arrels i saba els alimenten, també la lluna i les estrelles els inviten a enlairar-se, a abraçar-se a la claror. Una munió d’arbres poblen el bosc. Una munió d’homes i dones poblen el món. Pare-arbre. Mare-arbra. El jo interior dels humans s’assimila als arbres, s’agermana al bosc. El bosc plora quan li falta l’aire, quan s’enverina, i gemega quan la destral o la serra mecànica li fereix el tronc inútilment, sense un propòsit de vida. Allà on hi ha un bosc hi ha una reserva d’oxigen, allà on hi ha un arbre hi ha aliment i aixopluc. L’arbre és un símbol actiu, els boscos un dipòsit de saviesa de la natura. L’energia còsmica travessa els arbres de cap a cap, són conducte del diàleg entre el cel i la terra. Una munió d’arbres poblen el bosc. Preservem el bosc com es preserva la paraula humana perquè no es perdi, perquè no es perdi... Els arbres són abric dels déus-Natura, el bosc el seu temple.
Teresa Costa-Gramunt, escriptora
Fotos de les obres a l'exposició de Ronda Barcelona
Textos complementaris
… les plantes són extremadament més sensibles [que l’ésser humà] i, a més dels nostres cinc sentits, en tenen almenys quinze més. Per exemple, senten i calculen la gravetat, els camps electromagnètics, la humitat i són capaces d’analitzar nombrosos gradients químics.
… gràcies als seus sentits les plantes s'orienten en el món i interactuen amb altres organismes vegetals, amb els insectes i amb els animals, amb els quals es comuniquen mitjançant molècules químiques i intercanvien informació. Les plantes parlen entre elles, reconeixen els seus familiars i donen proves de tenir caràcters diferents. Com en el regne animal, en el vegetal existeixen plantes oportunistes i plantes generoses, honestes i fal·laces, que recompensen els qui els ajuden i castiguen els qui tracten de fer-los mal.
… Com negar que siguin intel·ligents? … la intel·ligència es pot interpretar com la «capacitat per resoldre problemes» i ens adonarem que, si partim d'aquesta definició, les plantes no només són intel·ligents, sinó fins i tot brillants a l'hora d'adoptar solucions amb què fer front a les dificultats inherents a la seva existència.
... Les plantes ... són «conscients» del que són i dels que els envolta…
Avui dia, …disposem d’un imponent corpus d'investigació que testifica que les plantes superiors són, en efecte, «intel·ligents», és a dir, capaces de captar senyals procedents de l'entorn, d'elaborar la informació obtinguda i de calcular les solucions més adequades per a la supervivència. Però això no és tot: les plantes evidencien també el que es coneix com a «intel·ligència d'eixam», que els permet comportar-se no com un individu, sinó com una multitud i manifestar comportaments grupals similars als d'una colònia de formigues, un banc de peixos o una bandada d’ocells.
…la ciència ha demostrat des de fa decennis que les plantes estan dotades de sensibilitat, que teixeixen relacions socials complexes i que poden comunicar-se entre elles i amb els animals.
Extret del llibre “Sensibilidad e inteligencia en el mundo vegetal” de Stefano Mancuso i Alessandra Viola
—————————
Els estudis més recents sobre el món vegetal han demostrat que les plantes són sensibles (és a dir, que estan dotades de sentits). es comuniquen (entre elles i amb els animals), dormen, memoritzen i fins i tot són capaces de manipular altres espècies. A més, es poden descriure com a organismes intel·ligents amb caràcter general. Les arrels conformen un front en avanç continu, amb innombrables centres de comandament, de manera que l'aparell radical s'erigeix en guia de la planta com si fos un cervell col·lectiu, o millor, una intel·ligència distribuïda que, a mesura que creix i es desenvolupa, va recollint informació important per a la seva nutrició i supervivència.
Els avenços recents en biologia vegetal ens permeten estudiar les plantes com a organismes amb una capacitat demostrada per adquirir, emmagatzemar, compartir, elaborar i utilitzar la informació que obtenen de l'entorn que les envolta. De quina manera aquestes criatures brillants es procuren la informació i elaboren les dades obtingudes per desenvolupar un comportament coherent constitueix l'interès principal de la neurobiologia vegetal.
En els darrers anys, l'estudi dels seus sistemes de comunicació socialització augura la possibilitat de desenvolupar-ne de noves i, fins ara, impensables aplicacions tecnològiques. Es parla de tipus de robots d'inspiració vegetal, una autèntica generació de plantoides destinada ben aviat a succeir, a la cadena evolutiva de la robòtica, als robots d'inspiració humana (els anomenats «androides») i animal. Hi ha en marxa, a més, nombrosos projectes destinats a construir xarxes de tipus vegetal que puguin fer servir les plantes com a centraletes ecològiques i plasmar a internet, en temps real, els paràmetres sotmesos a la contínua anàlisi de les arrels i les fulles: són el que anomenem xarxes greenternet. Molt aviat aquest internet de les plantes podria passar a formar part de la nostra vida quotidiana: ens avisaria de l'arribada d'un núvol tòxic, ens informaria sobre la qualitat de l'aire i el terra, i ens advertiria d'allaus i terratrèmols. De mica en mica, també va cobrant forma la idea de les fitocomputadores, ordinadors ja de cert que utilitzen nous algorismes basats en les capacitats i els sistemes de càlcul de les plantes (computació no convencional).
El regne vegetal no és només una mina d'inspiració per a la robòtica i la informàtica, sinó que també pot oferir nombroses i innovadores solucions a molts dels problemes tecnològics més comuns. D'altra banda, la bioinspiració, és a dir, la capacitat per inspirar-se en el món vivent per idear noves aplicacions tecnològiques, va fer la seva aparició fa ja segles (pensem per exemple en els estudis de màquines voladores de Leonardo, inspirades en el vol dels ocells). La mirada de l'home sempre ha estat posada al regne animal (el més proper a ell) i només en data recent ha començat a desvetllar el tresor amagat al regne vegetal, on potser algun dia podem trobar -entre altres coses- la cura a moltes de les malalties més greus que patim els humans, noves formes d'energia neta, l'oportunitat de desenvolupar materials innovadors i un nombre incalculable de possibilitats inexplorades al terreny de la química i la biologia.
Queda clar, doncs, que el regne vegetal no és tan sols un ingredient fonamental per a la vida al planeta, sinó també un gran obsequi per a l'ésser humà i la seva intel·ligència, un regal que sovint llencem a les escombraries sense dignar-nos a fer-li una ullada. S'estima que l'ésser humà coneix amb prou feines el 5 0 10 per cent de les espècies vegetals del planeta i que n'extreu el 95 per cent de tots els seus principis medicinals.
Cada any, milers d'espècies de les quals no sabem res s'extingeixen, i amb elles es perden definitivament qui sap quants regals per a la humanitat. Potser cobrar consciència que les plantes senten, es comuniquen, recorden, aprenen i resolen problemes ens ajudarà algun dia a considerar les plantes com a éssers més propers a nosaltres i ens donarà l'oportunitat d'estudiar-les i protegir-les amb més eficàcia .
No és casual, a la vista de les proves científiques reunides al llarg de les darreres dècades, que a finals de 2008 la Comissió Ètica Federal per a les Biotecnologies No Humanes (ENCH), constituïda el 1998 pel Consell Federal de Suïssa, publiqués un document titulat La dignitat dels éssers vivents, amb especial atenció a les plantes. Consideració moral de les plantes per al nostre propi bé.
Per difícil que sembli aplicar als vegetals un concepte que ha marcat la història de la humanitat, la referència a la seva dignitat es pot entendre com un primer pas cap a la legitimació dels drets de les plantes, amb independència dels interessos humans. Això significa que han de ser respectades i que els humans tenim obligacions envers elles. Mentre vegem aquestes criatures merament com coses, màquines passives que obeeixen servilment a un programa sempre idèntic, mentre les considerem organismes l'única finalitat dels quals se xifra a satisfer els nostres interessos i necessitats, aplicar-los un atribut com el de la dignitat ens semblarà absurd i insensat. Però si les plantes són actives, adaptables, versemblantment capaces de sentir percepcions subjectives i, sobretot, posseïdores d'una manera de vida del tot independent de nosaltres, aleshores hi ha bones raons per acceptar que el concepte de dignitat també hi pot ser aplicable.
A principis del segle XX, Jagadis Chandra Bose (1858-1937), un dels primers científics indis moderns i figura llegendària a la història contemporània de l'Índia, defensor de la identitat fonamental entre plantes i animals, va escriure: «Aquests arbres tenen una vida similar a la nostra, mengen i creixen, lluiten contra la pobresa, senten dolor i pateixen. Poden robar, però també ajudar-se els uns als altres, fer amistats i sacrificar la seva vida pels seus petits».
Encara hi ha moltes qüestions controvertides i encara queda molt per descobrir. Però la comissió bioètica suïssa, composta per filòsofs especialitzats en ètica, biòlegs moleculars, naturalistes i ecòlegs, es va mostrar unànime en una cosa: les plantes no poden ser tractades de manera arbitrària. La seva destrucció indiscriminada és moralment injustificable.
Cal precisar que el fet de reconèixer drets a les plantes no en redueix ni en limita l'ús, de la mateixa manera que el reconeixement de la dignitat dels animals no n'ha significat l'eliminació de la cadena alimentària ni n'ha prohibit l'ús en experiments .
Durant segles, també els animals han estat vists com a màquines sense raó. Només d'unes dècades hem començat a conferir-los drets, dignitat i respecte: els animals ja no són coses. Degut a aquest canvi de perspectiva, gairebé tots els països desenvolupats han aprovat lleis destinades a protegir i tutelar la seva dignitat. Per a les plantes no hi ha res semblant, al contrari: la discussió sobre els seus drets tot just acaba de començar, però no es pot continuar postergant.
Extret del llibre “Sensibilitat i intel·ligència en el món vegetal” de Stefano Mancuso i Alessandra Viola.
Detalls de l'exposició a Ronda Barcelona
Activitats complementaries que es van realitzar durant l'exposició:
9 de desembre a les 6:30 pm, xerrada amb l’artista i escriptora Maria Eugenia Manrique: “Arte, naturaleza y espiritualidad”, a partir del llibre del mateix títol i en el marc de l’exposició “Diàlegs de bosc” del grup Art-Tra.
21 de desembre a les 6:30 pm, xerrada amb l'artista Eudald Alabau Selva de la seva experiència amb la instal·lació “El bosc dels sentits”, en el marc de l'exposició “Diàlegs de bosc” del grup Art-Tra. A continuació taula rodona amb els artistes d'Art-Tra sobre els continguts de les seves obres i la seva projecció a la societat.
En acabar l’acte es farà la presentació del llibre “Artistes plàstics a Barcelona. Experiències Alternatives en el mon de l’art a Barcelona entre 1996 i 2020” del membre d’Art-Tra Pere Bruix Riera.
Cada artista acompanya la seva obra amb un text que fa referència al tema de l'exposició i contingut de l'obra.
Els diferents sentits amb què les plantes interactuen amb el medi, configuren una xarxa de comunicació i de sensibilització encara del tot desconegut per a nosaltres, cada cop més anem coneixent els paràmetres més propers a la ciència actual, però d’altres només els intuïm: els banys de bosc, l’energia que cerquem quan ens apropem a un tronc centenari, el reconeixement per part de les plantes de l’entorn, el camp energètic que visualitza els milers de centres sensibles, les microradiacions envers les plantes dels seus congèneres, de la mateixa espècie o antagòniques.
La telecomunicació entre cervells o la telepatia entre els humans o entre animals no són tan distants de la intercomunicació entre plantes. La nostra tecnologia s’haurà de desenvolupar per fer possible les seves captacions i això ens comportarà la capacitat de captar aquelles altres que per desconegudes no són ni més distants ni més externes.
Text en l'obra de Pere Bruix
Fotografia del grup amb la presentadora Teresa Costa-Gramunt al centre.
Comentarios